Noticies

 

Un nou diaca a la diòcesi, ben aviat

Data: 8 / febrer / 2018
Diumenge 11 de febrer, ordenació diaconal de Mario Pardo

El proper diumenge, 11 de febrer a les 19.00h a la Catedral de Sant Llorenç, el bisbe Agustí Cortés ordenarà com a diaca el seminarista diocesà Mario Pardo.

Amb aquest motiu, li hem fet la següent entrevista:

Quin significat té per a tu l'ordenació diaconal?
L'ordenació diaconal té, per a mi, una importància cabdal. És en certa manera com l'acabament d'un procés que va encetar-se amb la meva entrada al seminari i que s'ha perllongat fins ara, tant amb els estudis, com amb les diferents vivències al seminari i a les diferents parròquies on he col·laborat. En definitiva, és una fita que marca l'inici d'un altre procés important i que en aquest cas m'ha de portar a un compromís definitiu.

Com vols viure aquesta etapa de diaca? És un trànsit vers el presbiterat o té un valor propi per a tu?
El diaconat no és quelcom transitori. La paraula diaca significa "servidor" que és al cap i a la fi l'essencial del ministeri sacerdotal. La diakonia és intrínseca al ministeri del sacerdot, el qual no deixa de ser diaca mai a la vida, encara que després esdevingui prevere o bisbe, el servei a la comunitat resulta irrenunciable.

Què va passar a la vida de Mario Pardo perquè volgués entrar un dia, ara fa 8 anys, al seminari?
El Senyor no deixa mai de sorprendre'ns. Quan hom pensa que ja té en certa manera encaminada la seva vida, et pot cridar per aquesta missió tan important que és la de ser sacerdot. Els seus camins son totalment diferents als nostres i la nostra circumstància personal no ha de ser necessàriament un destorb per arribar a fer la seva voluntat, encara que a nosaltres ens costi d' entendre-ho. Personalment a mi em va costar molt assumir-ho, però finalment vaig tenir el convenciment que és el que el Senyor em demana. Òbviament, sense l' ajuda de les persones que el mateix Déu va posant al teu camí, s'esdevé una fita impossible.

Què t'han aportat aquests anys al seminari?
M'han aportat moltíssim: unes experiències inoblidables, uns amics excel·lents i un seguit de persones que han donat sentit a la meva vida. No canviaria aquests anys de seminari per res del món, no tinc cap mena de dubte que han estat els millors anys de la meva vida. M'han fet reviure, en certa manera, una segona infantesa i adolescència, en el sentit positiu de les paraules, encara que ja amb la "quarantena" a les espatlles i això penso que no té preu.

Com veus el futur de l'Església i el teu futur a la comunitat cristiana?
El futur a l' Església ara mateix resulta en gran mesura incert, com tot futur. Jo no m'atreveixo a pronosticar res, nomes crec que tindrem que anar assumint que les coses no han de ser necessàriament similars al que han estan fins ara. Tal vegada haurem de canviar certes percepcions, naturalment res del que és essencial. Personalment només desitjo poder ser-hi allà on més útil pugui ser el meu servei a la comunitat, per això em poso a la disposició del Bisbe i dels altres superiors.



 Envia

Seminaristes diocesans. Mario Pardo és el segon en alt per l'esquerra